Escalada en roca | Pirineo - Serra del cadí

Primera ascensió: J. Cerdà i J.M. Anglada (1965) Desnivell: 350 m de via + 100 m de cresta Zona: Pirineu oriental – Serra del Cadí Una de les escalades més clàssiques del Pirineu. Feia temps que em mirava la ressenya i en veia navegant per aquest mar de rocallam. Molt visitada a l’hivern per la seva gran varietat de canals, a l’estiu no ho es tant per la roca delicada que hi trobem. La veritat és que has de vigilar en determinats trams perquè es trenca, però no tant com esperàvem. Cal anar en compte i estar atent els trams descompostos (que coïncideixen amb els més fàcils). La visita, val MOLT la pena: ambient dolomític, soletat garantida, “pati” de pel.licul.la i mega-friki-fotos per ensenyar als amics .... sobretot una que podeu fer des de la R11 sobre la R10 situada al cim de la mega-agulla, “penjada” com si fou un niu de Trencalós, separada de la paret un parell de metres.... amb el Prat del Cadí al peus, tota la Cerdanya de fons... ja m´ho direu ... ja.

 

 

 


 


 


 

Accés:
Hem d’arribar a Estana (1.500 m), accesible per una carretera revirada de 10 km que trobem just després de creuar el poble de Martinet, a la nostra esquerra (direcció a la Seu, cartell indicador).

Atrevesem Estana pel carrer principal fins que es converteix en una pista de terra.

Al cap d’uns 300 m trobarem l’esplanada utilitzada com a aparcament.

Observacions:
Podem fer bivac a la vora del aparcament, però no al Prat del Cadí (Parc Natural).

Per menjar i pendre birres..... obligada visita a Cal Basté (entrant al poble a la dreta, casa amb una porta de reixa que dona al pati) on, a més de bon tracte, teniu llibre de piades i de ressenyes.

També té un “paller-refugi” on podeu dormir (telf. 973.51.53.45)

Aproximació:
Cal pendre l’agradable i fresat camí que puja al Prat del Cadí (1 hora)

Arribats al prat, el creuem direcció a la paret fins trobar un altre camí molt ben marcat (fites i pintura) que primer remunta per dins del bosc i després la tartera (1 hora més).

El peu de via es fàcil de localitzar: veureu un pi a uns 20 metres del terra.

Material:
Via semiequipada.

Trobarem totes les R amb un parabolt nou amb anella (sovint amb algún pitó a la vora per reforçar-la).

Als llargs anirem “descubrint” alguns pitons.

Cal dur 10 cintes exprés, joc complert de tascons, joc complert de friends i doble corda de 60m.

Ah!..... i sobretot el casc (no cal dir-ho!!!!!!)

Orientació: Nord

Horari: 3 – 5  hores

Dificultat: V+

Descripció:

L1
Recte amunt per un diedre molt obert fins al pi on muntem la R1.
15 metres; 2 pitons; IV+.
Nota: el llarg 1 i el 2 els podeu fer junts si porteu cordes de 60 metres (no hi ha perill de fregament)

L2
Pugem pel pi (pobre! ... ja té les branques en forma d’esglaons) i saltem a la paret.
Seguim tot recte amunt pel diedre sense pèrdua.
Trobem la R2 reforçada amb un cordino que enllaça un pitó proper.
30 metres; 1 pitó; IV+.

L3
Sortim recte (IV+) i al cap de pocs metres flanquegem a l’esquerra, per seguir de nou recte amunt per diedre, on trobem un pitó amb una baga llarga per si tenim problemes per treure’ns uns pasos de petites fissures (V / V+).
Trobem la R3 amb dos pitons propers per reforçar-la.
40 metres; 3 pitons; V (pas de V+)

L4
Pugem recte uns 4 metres i flanquegem a la dreta 6 metres més fins trobar la R4 (spit i parabolt) al peu d’un altre diedre.
Llarg curt que s’utilitza per evitar el fregament de les cordes de L5.
10 metres; net; III.

L5
Diedre recte amunt, sense pèrdua. Bonica i entretinguda sortida (pas V-).
Trobarem la R5 amb dos pitons a prop per reforçar-la.
40 metres; 2 pitons; IV+ (pas de V-).

L6
He vist varies piades de cordades que s´han confós en aquest llarg.
Hem d’arribar fins a la canal que hi ha a la dreta de l’agulla característica del centre de la paret.
La ressenya de caranorte utiltza dos llargs, un llarg recte (30 m – IV+) fins trobar la canal de l’esquerra de l’agulla i un altre llarg de flanqueig (30m - III), molt, molt, descompost fins a la canal de la dreta on “diu” que hi ha una arbre (que no hi és).
Nosaltres ho varem fer més fàcil.
Sortim de la la R5 uns 5 metres recte amunt (IV-) i començem a escalar sempre amb tendència a la dreta (III) per una vira descomposta (trobem un primer clau al peu de la vira i un segon clau amb cordino amagat dins la mateixa vira) fins traçar una completa diagonal (II) que ens durà a la feixa central i al peu de l’agulla, fins a la canal de la dreta.
Roca molt descomposta.
Muntarem la R7 sobre el parabolt amb anella a peu de la canal – xemenia.
50 metres; dos pitons; IV- / III i II

L7
Llarg a través de la canal sense pèrdua, recte amunt.
Trobarem la R8 en un gran  i cómode replà.
40 metres; net; IV (sortida de la R) i després tot III+.

L8
Un dels millors de la via (bona roca!).
Cal remuntar uns metres cap l’esquerra (IV+) fins arribar a la fissura que forma l’agulla amb la paret.
Trobem un algún pas finet (V o V+), d’oposició i protegit amb l’únic pitó del llarg (cal jugar al “veo, veo.. que ves” perquè es troba una mica amagat .... a la nostra dreta... “i hasta aquí puedo leer”)
Seguim recte amunt fins trobar un un bloc encastat, el superem i trobem la R9.
45 metres; 1 pitó; IV /  V o V+ / IV+.

L9
Llarg divertit.
Remuntem entre l’agulla i la paret principal fins que aquestes es separen del tot. Si mireu amunt veureu 3 metres per sobre nostre un enorme bloc encastat.
Recumemnable treure’s la motxil.la.
Cal remuntar en oposició, aquesta xemeneia (V -  1 pitó) i situar-nos sobre el bloc on hi ha la R10 formada per dos pitons units amb un cordino (un d’ells nou i molt sòlid).
Aquesta és l’única R que no té parabolt amb anella i es força incòmode, no obligatòria però recumenable per evitar el fregament de les cordes en el següent llarg.
Apareix un patí a banda i banda d’aquells que imposen.
10 metres; 1 pitó; IV i V.

L10
Llarg molt maco.
Cal que el primer de cordada s’endugui la càmara (si en dueu).
Amb una pati d’un parell de nassos, hem de remuntar un mur (V), fer un  flanqueig a l’esquerra (IV+) i superar un petit sostret (V+).
Sortim recte amunt uns 6 metres a buscar el pitó que veiem des de la R (IV+) , seguim progressant amb tendència a l’esquerra fins al següent pitó (V-).
Ara toca un flanqueig aeri cap a l’esquerra d’uns 8 metres (IV+) fins arribar a una fisura on trobarem un microfriend encastat.
Ara recte amunt a buscar el sostret (V+), protegit per dos pitons una mica rovellats.
El superem i arribem a la cómode R11 (parabolt i spit amb plaqueta) ja sobre l’aresta de l’Ordiguer.
35 metres; 4 pitons i 1 friend encastat; V  / IV+ / V+.
Cal que respireu, us relaxeu i .....  a gaudir de la vista perquè val molt la pena.
Ah! I des d’aquí foto obligada al vostre company/a de cordada a la R10 “ponen els ous al niu”..... “lluiiiiiiiiiiiiís “

L11
Seguim per l’aresta, amb una sortida de la R una mica fineta (V) però ben protegida amb tres pitons seguits, per continuar progresant més fàcilment (IV+) fins arribar a un petit mur final amb un pitó amb anella (V-).
Superat aquest, trobem un replà amb la R12 al terra.
35 metres; 4 pitons; V  /  IV+  / V-.

Descens:
Llarg i una mica fatigós.
Cal anar amb compte amb les relliscades (estarem cansats) perquè hi ha molta pedra suelta (sobretot a la primera part) i encara existeix un parell de congestes de neu a la Canal de Cristall.

Des de la R12 cal seguir la cresta uns 100 metres més (en funció del nivell, potser es recumenable anar encordat) fins trobar una bivac.

A la nostra esquerra, localitzar una vira (fites) que comença a baixar cap a la canal de cristall (delicat).

Abans d’arribar a la canal cal superar un petit resalt (no seguir a l’esquerra-avall perquè queda tallat) seguir carenant per una tartera fins trobar la canal.

Per entrar-hi, podem utilitzar un parabolt amb anella per fer un rapel d’uns 30 metres (ull en tirar pedres al company).

A mesura que anem baixant per la canal, el camí és va fent cada vegada més evident i fàcil fins arribar a peu de via i seguir fins al Prat del Cadí.

Descens: 2 hores fins al cotxe.

Pere Tutusaus

Companys: Lux, Adrien, Fran i Jordi.

Gràcies als quatre.