Una de les agulles més emblemà tiques dels Ecrins. Increïblement estètica i temptadora. Tant sols veure-la, ja et “demana” que l’escalis. Situada emmig de la vall de Bérarde, l’aproximació fins al refugi, ja val molt la pena. Malauradament, la climatologia ens va impedir qualsevol intent (nevada nocturna en ple mes d’agost). De totes maneres, và rem arribar a un acord i ens espera l’any que ve. Hi serem, segur! La via que ressenyo, és una combinació de la Berthet-Boell-Stofer, amb una dificultat mitjana sobre el IV+ i algun pas aillat de V, és més accesible que la famosa via Madier i la seva fissura de 6a+.
Accés:
Hem d’arribar fins a GRENOBLE (sempre per autopista), per pendre la N-85 cap a GAP - BRIANÇON fins arribar a BOURG D’OISANS.
Uns 5 km després de BOURG D’OISANS, trobarem una desviació a la dreta cap a LA BERARDE.
La carretera s’estreny i va remuntant la vall fins arribar al petit poblet des ETAGES a 1.590 m (2 km abans de LA BERARDE).
Just abans d’entrar al poble i a l’esquerra, trobarem el cartell indicatiu REFUGI SOREILLER (unes 5-6 hores des de Barcelona).
Observacions:
L’aproximació al refugi són unes 3-4 hores, superant un desnivell de 1.200 m.
Com anirem “carregats” amb les cordes i la “ferralla”, és aconsellable fer nit i atacar l’endemà .
La guarda del refugi és força simpà tica (Martine), i les condicions del refugi són força bones.
REFUGI SOREILLER:Telf. (00 33) 04 76 79 08 32
Obert de juny a setembre
AproximaciĂł:
Del refugi SOREILLER, caminem cap a la cara sud, superant diferents grades (I,II) fins arribar a la rampa-diedre caracterĂstica (tĂşnel del segon llarg visible)
Material:
Via semiequipada.
Trobarem parabols, spits i claus.
Totes les reunions equipades.
Cal dur un joc de tascons i un joc de friends.
Bagues i cordinos varis (ponts de roca i marlets)
OrientaciĂł: Sud
Tipus de roca: granit
Horari: 5-6 hores
Dificultat: V
DescripciĂł:
L1
Ataquem la fissura-diedre que creua la base de l’agulla fins a la R1, gairabé a l’entrada del túnel.
40m. III i III+ (1 pas de IV)
L2
Remuntem una placa (ull!, no equivocar-se i agafar la via que surt per la dreta de la R ... 6c+) i entrem dins el tĂşnel-xemeneia.
A la sortida trobem un diedre que escalem fins arribar a la R2.
35m. IV+ (1 pas de V)
L3
Seguim pel diedre fins arribar a la R3
25m. IV i IV+
L4
Veurem un spit que ens marca la sortida per una fissura a la nostra dreta (no seguir recte - via Madier).
La fissura fa un clar flanqueig cap a la dreta (via Berthet) fins arribar a la R4.
35m. IV+
L5
Seguim cap a la dreta per una placa fĂ cil, però difĂcil de protegir fins arribar a una terrassa aprop de la cara est, on trobarem la R5.
25m. III (pas de IV)
L6
Seguirem recte amunt seguin els spits, desestimant una opció que va més a la dreta, fins arribar a la R6
35m. V (però molt ben protegit)
L7
Seguim remuntant, ara si, pel fil de l’aresta fins arribar a la vira Boel, un balconet ampli i còmode que atravessa horitzontalment la cara sud.
45m. IV+ (pas de V)
L7’
Flanquegem tota la vira Boel, en lleuger descens, passant per davant de la fissura Madier, fins arribar a la cara oest de l’agulla, on trobarem la R7 (gairabé al peu d’un diedre molt obert)
25m. III
L8
Un pitĂł ens marca la sortida del segĂĽent llarg, una escalada fĂ cil fins sotir per una vira a la dreta que condueix a la R8.
50m. IV
L9
Remuntem les famoses “canelures” Stofer (com als Picos de Europa) fins a un pas d’arribada a la R9 un pèl desplomat.
55m. III i IV (pas final de IV+)
L10
Cal no seguir la placa “cosida” de parabols que surt recte (6a) i fer un petit flanqueig, de nou cap a la cara est on està instal.lada la R10.
15m. III
L11
Escalem una xemeneia que surt a l’esquerra.
25m. IV
L12
Remuntem un sistema de vires sobre l’aresta entre la cara sud i l’est fins arribar al cim (possible reunió intermitja).
50m. II i III
Descens:
Per la via normal (cara nord), mitjançant un rapel llarg de 50 metres o dos de 25 metres (instal.lació intermitja)
Després, una desgrimpada lateral de IIl, flanquejant fins arribar a la tartera que ens durà al refugi (45 minuts).