Escalada en roca | Dolomites - Val Cimoliana - grup Monfalconi

Aquesta és la primera ressenya d'una série que penjaré sobre les escalades realitzades pels Ecrins i les Dolomits aquest estiu. Cal agraïr el curro a les meves companyes de cordada: la Lu i la Viki Son moltes hores de feina, buscant i recopilant informació, traduint-la (gairabé no hi ha rés ni en català ni en castellà) i actualitzant-la i corregint-la sobre les mateixes parets. Espero que tothom en pugui gaudir. El Campanile di Val Montanaia (2.173 m) és l’estructura rocosa més famosa del grup Monfalconi. És un monolit de somni, de veritat que et deixa bocabadat quan el veus. Un enorme pedruscot de 300 m plantat enmig d’una vall i rodejat de parets de por. Sembla ben bé una espelma enmig d’un pastís de roques. Quan vàrem veure les fotos, es va convertir en el primer objectiu de la nostra aventura dolomítica. No és de les zones més conegudes de les Dolomites i per això estareu força tranquils. Per a qui no hagi estat mai escalant a les Dolomites, us diré que és una altre món: verticalitat, poc o gens equipament, compromís, sempre estàs amb el “cul a l’aire” ... però alhora l’ambient i les sensacions que tens quan escales aquestes parets són difícils d’explicar. Ets sents part d’elles i cada esforç, cada metre que guanyes, fa que entrin més dins teu... fins al cim, on sempre tens una visió impresionant i on finalment, l’escalador i la muntanya es converteixen en un. Per això, quan marxes, sempre tens ganes de tornar i..... tornes. El so de la petita i mítica campana que trobarem al cim de la Campanile ens ajudarà a despertar-nos del nostre somni i ens recordarà que ens hem d’afanyar en baixar, perquè la muntanya només ens permet viure uns breus minuts en el seu cim i el cel amençador que segur ens rodejarà, tants sols ens otorgarà uns minuts més fins a tocar, de nou peu a terra.

 

 

 


 


 


 


 

CAMPANILE DI VAL MONTANAIA, 2.173 m
V.W. von Glanvell i K.G. von Saar 17/09/1902
Val Cimoliana - grup Monfalconi - DOLOMITES

Desnivell: 200 m. d'escalada i 50 m. de grimpada inicial.
Temps:  2 - 3 hores.
Dificultat:  III, IV+, 1 pas V+.
Via “semi-equipada” amb pitons a les reunions i alguns pasos aïllats.
Obligatori dues cordes de 60 m pels rĂ pels.

PUNT DE SORTIDA:
Refugi Pordenone (tel. 0427/ 87300), 1.249 m, es pot arribar en cotxe per la pista de la Val Cimoliana (a 14 km de Cimolais).

ACCÉS:
Des de Venecia agafem l’autostrada A27, fins que aquesta s’acaba i es converteix en la SS51. A l’alçada de Longarone trobarem una gran rotonda amb un enorme cub publicitari, en aquest punt hem de pendre a la dreta la SS251 (strada statale della Val di Zoldo e Val Celina), creuant el riu direcció Casso i Erto (vigileu perquè Cimolais no està indicat i nosaltres vàrem perdre 1 hora buscant la maleïda carretera).
Uns 20 km de “tornantis” ens duran fins a Cimolais.
Just a l’entrada del poble i a ma esquerra neix la pista que ens dur al refugi.

INTRODUCCIĂ“:
La via surt zigzaguejant pel centre de la paret sud seguint una linea de fissures, i ens porta primer a la dreta i després a l’esquerra, fins la paret oest (haurem de canviar de cara fent un flanqueig molt aeri), per guanyar el gran balconet que baixa la cúspide del Campanile.
Per aquesta, sempre a vessant oest, fins al cim.
Roca bona.

APROXIMACIĂ“:
Del refugi Pordenone, pel sender de la Val Montanaia, a la base del Campanile.
Fem una grimpadeta pels fàcils esglaons de la paret est arribem al centre de la paret sud, a la base d’ una fissura on fem la R0.
Trobarem dos pitons cimentats que marquen l’inici de la via; calculeu unes 2 hores.

MATERIAL:
Cal dur joc de friens i joc de tascons complert.
Cordes de 60 metres.
Cordinos i bagues per ponts de roca.

DESCRIPCIĂ“:

1.  Es puja per la fissura (o per les roques de la detra, on hi ha un cordino encintant un pont de roca) sortint  mĂ©s amunt a l’esquerra per fer la R1 sobre una còmoda terrassa amb 2 pitons cimentat.
30 m; III+, 1 pas IV ; llarg net.

2.  Flanquegem fĂ cilment alguns metres cap a l’esquerra per atacar un extraplom (IV+), amb un pitĂł perdut. Cal protegir el pas col.locant un friend mitja en una llastra propera (primer pas de por), seguint desprès per recte amunt on trobarem 1 parabolt (oh!... mircacle!), xapem un i continuem mĂ©s amunt on trobem la R2 (bona) amb 2 pitons cimentats en una bauma.
35 m; III, IV+; 1 pitĂł i 1 parabolt.

3.  Es puja per una fissura oberta uns 10 m (IV), sortint a la dreta a una fĂ cil cornisa descomposta que porta a una terrassa gravosa pròxima a l’ esperĂł est (la R3 estĂ  sobre la segona terrassa, no sobre la primera que trobem).
R3 sobre 1 PITÓ cimentat a l’esquerra.
45 m; IV, III, II; net.

4.  Pugem primer recte (IV), per anarar cap a l’ esquerra per una feixa-esglaonada que ens porta a una aèria  terrassa, el “pulpito Cozzi” propera a la cara oest. Fem la R4 sobre 2 pitons cimentats.
35 m; IV,I, II. Net.

5.  Aquest es el pas clau de la via
Cal pujar la paret per una fissura extraplomada, llisa i sobada anomendada “fissura Cozzi” (quina por!).
Son uns 6-7 metres de V+ sense cap pitó, pero protegibles amb un friend mitjà fins trobar un friend encastat (un altre que també tenia por....) per assolir de seguida una estreta feixa.
R5 bona sobre 2 pitons en bon estat units per un cable d’acer..
10 m; V+ , IV. Un friend encastat.

6. Atravessem horitzontalment (ignorar un pitĂł 3 metres per sobre la reuniĂł) a l’ esquerra per la feixa , flanqueig fĂ cil (20 m) des de la cara sud fins a la cara oest, però amb moooooooolt de pati...., rodejant l’esperĂł (trobarem 2 pitons i 2 ponts de roca) i assolint una concavitat a la paret oest sobre la que hi ha una altre fissura (“camĂ­ Glanvell”).
Fem la R6 sobre dos pitons cimentats.
20 metres; III, IV; 2 pitons i dos ponts de roca.

7.  Es puja per la fissura, a l’inici extraplomada (IV, 1 pito cimentat) amb un pas de cul (ens podem seure sobre l’extraplom que acabem de superar), i a partir d’aquĂ­ mĂ©s fĂ cilment (friend encastat) fins al gran balcĂł detritic.R7 a l’esquerra sobre 2 pitons cimentats.
40 m; IV, III;1 pitĂł i 1 friend encastat.
NOTA: si continuesim flanquejant, trobarĂ­em una instal.laciĂł de rapel que ens permeteria abandonar en cas de necessitat.

8. Cal seguir recte amunt, per un diedre obert, buscant les zones més fàcils. Primer una mica a l’esquerra (IV) i despres recte (III) superant dues feixes més fàcil fins trobar la R8 sobre dues anelles cimentades.
35 m; IV- i III; net.

9. Et desplaces uns metres a l’esquerra per atacar un diedre molt obert que porta directament al cim. R9 sobre 2 anelles cimenades..
25 m; IV- i III; net.

Una petita grimpadeta ens acosta fins al cim on trobarem la campanile, una verge i una capsa amb el llibre de piades.

BAIXADA:

Des de la R9 fem un primer rapel de 40 metres.
Cal anar a buscar la segona instal.lació 10 metres per sota de la R8 i uns 5 metres a l’esquerra (una mica amagada raderea d’unes roques: 2 anelles cimentades)

Fem un segon rapel d’uns 30 metres (fins arribar al gran balcĂł detritic, uns metres a l'esquerra d'on en fet la R7) per  trobar l’instal.laciĂł del segĂĽent rapel.

El tercer rapel és un volat de 37 metres (“rapel Piaz”) portant a un seguit de roques esglaonades i terrases on, ja caminant, seguirem les fites fins trobar l’instal.lació de l’ultim rapel (nord).

Amb un l’últim  rapel de 20 m, s’ arriba a un estret tallant, d’aquĂ­ es desgrimpa cap a l’ est per un canalĂł descompost (=detritic) que torna a conduir cap al sender d’aproximaciĂł (10 minuts).

Calculeu entre 1.30 a 2 hores de   descens